Arribo a les 10:30 a la universitat i tot sembla calmat... aprofito i em dirigeixo a la biblioteca, on estic fins a les 12:00 quan, acompanyat del Ferran i l'Albert, surto a fer una ronda. No trobem camp zombie, així que ens dirigim cap a la gespa i ens dividim: l'Albert va cap al bar i els Ferran i jo ens ajuntem a un grup de tres supervivents més, amb els que al cap d'una estona anem a patrullar.
Pel que sembla, la paranoia es comença a apoderar de nosaltres: hem estat a punt de disparar a una civil innocent perquè portava un llaç vermell al pit... estem buscant contínuament les marques vermelles que tenen els zombies al coll i tan sols veure aquest color ja ens trasbalsa.
Aquest cop si que trobem zombies, els quals demostren tenir certa intel·ligència: al passadís que porta als laboratoris de biotecnologia gairebé he estat presa d'una que s'ocultava en una cantonada., afortunadament he reaccionat a temps i he estat capaç de neutralitzar-la. A continuació hem anat cap al bar i tot i que ens hem trobat uns quants zombies pel camí el nostre grup era prou nombrós per a que no suposessin cap perill. Un cop hi hem arribat, a les 13:00, he estat testimoni del primer grup "gran" de zombies. Hi havia sis però per sort nosaltres n'érem més així que els hem perseguit al voltant del bar, encara que finalment han aconseguit refugiar-se.
Al tornar cap a classe hem sentit rebombori i al girar-nos hem vist a dos zombies que abans eren els nostres companys de classe, la Laura i l'Adam, rebent una pallissa per part dels humans. Amb una mica de sort no aconseguiran alimentar-se i moriran de gana durant el cap de setmana ja que aleshores no tindran ningú a qui caçar.
Aprofitant el descans entre classes hem anat a patrullar pels passadissos i hem estat testimonis de la segona pallissa que rebien per part dels bioquímics la Laura i l'Adam. Sembla que això de caçar no se'ls hi acaba de donar gaire bé...
A continuació hem anat al bloc C1, que estava infestat i hem neutralitzat a gairebé tots els zombies de la zona. M'he fixat en el grup i he reconegut una noia que vaig conèixer ahir, Ana Sánchez, aquest cop al bàndol dels no-morts.
Cada cop en són més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada